El Grup Escolta Cotopaxi va ser fundat al setembre de 1992 per un mestre del poble anomenat Luis Marco Benlloch. La seua experiència en escoltisme data de 1954 quan va ingressar en una patrulla de rovers de Moncada. Ha fundat grups a Massamagrell, Granada, Parròquia de San Fernando Rey de Valencia, a Xella i a Marines. Ja en 1974, just 18 anys abans de fundar el Cotopaxi, va fundar un altre grup al mateix Marines, però la situació política de llavors exigia per a legalitzar-ho que estiguera acollit a una associació de l'Església o de mentalitat falangista. La parròquia de Marines no va voler fer-se càrrec per tractar-se d'un grup mixt –llavors les escoles encara no eren mixtes a Marines, ho van ser des de 1975. I les associacions falangistes fugien de tota associació que educara en llibertat. D'ací que el primer grup escolta de Marines va haver de dissoldre's per “estrany”a les institucions del municipi, després d'un calvari de malentesos i rebutjaments.

A l'estiu de 1992, D. Luis, el mestre, va fer un viatge d'estudis a Ecuador pel tema de relacions d'espiritualitat orient-occident, en concret l'educació iogui i l'educació escolta i va tornar amb moltes idees per a tornar a fundar un grup.

El nom de Cotopaxi va ser idea seva amb la què va voler resumir tot el que significava a Quito l'esmentat volcà. En eixe país va residir en un ashram, a 3000 m d'alçada, enfront dels nevats Cayambe, Pichincha vell, Pichincha jove i Cotopaxi que rodegen la Capital d'Equador. “Els xiquets de Marines havien de descobrir que dels Nevats ix també el foc del volcà, un foc d'ideals, d'amor i responsabilitat cap a la naturalesa i cap als semblants.

El fundador del Cotopaxi ha dit sempre que l'educació es fa a través de posar davant del xiquet i el jove uns models de vida excelsos: Batman, Spiderman i altres models serveixen per fer una humanitat estúpida, atés l'exemple de la nostra televisió. Els grans homes, els savis, científics i descobridors, els sants i sobretot la Naturalesa són els models que eduquen una societat d'homes responsables, solidaris, respectuosos, amorosos i dignes i això és precisament el que es fa al Moviment Escolta.

En els seus inicis En Lluís va triar com a monitors els joves que havien destacat per la seua actitud responsable en l'estudi o el treball i va començar una tasca de formació altruista i crítica, d'entre ells van ser Ángel, Consue, Nico, Juanita, Sanchis, Bea, Dulce, Aurora, Trini, Amalia, Yolanda, Potxata, i Javier Lázaro del grup Vernisa de València. Els seus propis alumnes els va dividir en dos sisenes i va començar per la bandada. Va buscar un matrimoni, els components del qual havien sigut de la tropa del primer grup –Toni i Lidia–, i els va anomenar padrins del nou grup. En principi va haver d'actuar amb decisions personals, fins que quallaren les institucions d'organització del Grup.

El 15 de Juny de 1995 va entregar el càrrec de Coordinador a les mans de José Romero Santos – “cal saber anar-se'n a temps” és la frase de Luis–, que unia una gran humanitat i humor, un nivell espiritual excel·lent entre tots. Pepe, que des de feia anys patia un tumor maligne al cervell va fer créixer el Grup amb la seua consigna: “La felicitat consistix a fer feliços als altres”.

Al març de 1996 va convidar als rovers i scouters de 5 grups a una festa, amb els que havia compartit activitats el Cotopaxi. El final de la festa va ser una càlida i amorosa xarrada d'amics dirigida per Pepe en la que es va acomiadar de tots, dient-nos que se n'anava amb Déu a La Felicitat eterna. El 26 d'abril va morir cristianament.

A la mort de Pepe es va fer càrrec com a coordinador Vicente Sanchis Asensi, metal·lúrgic de professió, que va ser Akela o responsable de Lobatos en el primer grup de 1974 i Scouter d'un grup de Benicalap, quan es va dissoldre el de Marines. El seu sentit pràctic i la seua tenacitat han compensat amb escreix el que poguera paréixer la seua carència d'estudis de Pedagogia, però ha sabut rodejar-se de gent intel·ligent i voluntariosa i ací està: fa deu anys que sobre les seues esquenes pesa la major part de responsabilitat i gestió del grup. En 2003, va rebre en reconeixement a la seua tasca per part de l'escoltisme valencià el premi de la creu de fusta, honor escolta que a València ostenten menys de cinquanta persones. Tot açò, cal dir-ho, està sent possible gràcies a la seua extraordinària senyora i mare del Grup Tere Montes Viana. Els seus fills, per descomptat, estan fent el periple Escolta des de castors a monitors. Això s'anomena exemple de pares.

SOM:

El grup escolta Cotopaxi és un grup de xiquets/es i joves amb edats compreses entre els 5 i 21 anys Orientant per adults voluntaris compromesos dintre de les seues possibilitats en el servei educatiu, ofereix els mitjans i ocasions necessaris a fi de contribuir al desenvolupament integral dels educands, potenciant el seu sentit de la llibertat, de servei i de la responsabilitat segons el mètode iniciat per BADEN-POWELL, fundador del Moviment Escolta, adaptant-los a la nostra realitat sociocultural. Ofereix una educació complementària a la de la Família i l'escola.

L'origen del grup es remonta al dia 14 de Setembre del 1992, quan es creen les primeres seccions com a Castors, Bandada i Scouts.

Amb alumnes del col·legi el Castillo del Real i amb un local que ens deixa l'Ajuntament de Marines i actualment forma part d'Escoltes Valencians, associació de grups escoltes de tota la Comunitat Valenciana, que al mateix temps està federada en la Federació d'Associacions d'Escoltes d'Espanya (ASDE)

Reconeguda com a membre pertanyent al Moviment Escoltes Mundial a través de la Federació d'Escoltisme a Espanya.